TANT DE TEMPS SENSE VEURE´T
S´HA ESCOLAT:UN HIVERN
DE TRISTES HORES BLANQUES,
DESOLADES.EL VENT
NOMÉS SINISTRES VEUS
EM DUIA CADA TARDA.
TREMOLÓS, M´HE PASSAT
DIES A LA FINESTRA.
I MAI NO T´ÁCOSTAVES.
ESQUIVES, IGNORANT-ME,
SEMPRE PETJADES PÀLLIDES.
AH,SI UNA OMBRA D´ÓCELL
ELS CRISTALLS SOLITARIS
DELS MEUS ULLS ENGANYAVA!
NARCÍS COMADIRA
Comentários
Postar um comentário